Representants de l’administració i del col·lectiu d’artistes fallers debateren l’estat actual de la formació i del reconeixement oficial de la professió
La millora del sistema d’acreditació professional, l’ampliació de pràctiques per als estudiants i la seua inserció laboral, la inclusió de l’artista faller en el catàleg nacional de professions i la reforma del cicle superior de formació professional són algunes de les propostes plantejades per a millorar la situació actual
El passat 4 de desembre tingué lloc la segona sessió de les converses Les Falles, a la Nau, organitzades per l’Associació d’Estudis Fallers i el Fòrum de Debats de la Universitat de València, que enguany han estat dedicades a analitzar el reconeixement social i oficial de la professió d’artista faller. Moderats per Mar Piquer, documentalista, s’aplegaren Manuel Gomicia, director general de formació professional de la Conselleria d’Educació; Inmaculada Villena, cap de la Secció d’Acreditació de Competències Professionals de Labora (Servei Valencià d’Ocupació i Formació); María Jesús Giménez, llicenciada en belles arts i professora del cicle superior de formació professional d’artistes fallers, i Ximo Esteve, secretari general del Gremi d’Artistes Fallers de València.
Obrí el torn d’intervencions Manuel Gomicia, qui va recordar la seua participació en la posada en marxa, l’any 2009, del estudis del cicle superior de la FP d’artista faller des del Ministeri d’Educació. L’actual director general de Formació Professional apuntà que qualsevol sector professional és més potent si té darrere una relació de competències i que, si esta ve de la formació, encara és millor. Recordà que la idea que el sector tinguera un títol d’FP venia de la voluntat del Gremi d’unificar en una formació reglada totes les competències professionals. No obstant això, Manuel Gomicia plantejà que no tots els professionals necessiten totes les competències que s’adquirixen en els estudis de la FP. De fet, entén que només un percentatge dels treballadors del sector és necessari que tingueren competències adquirides a través de la titulació.
Per la seua part, Ximo Esteve introduí la perspectiva de les relacions laborals en el sector. D’una banda, plantejà el problema derivat del fet que fins ara els artistes fallers estaven en el règim general, però que recentment, arran d’una inspecció de treball, se’ls ha considerat artesans de la fusta, adscripció que ha sigut impugnada per la Federació de Gremis d’Artistes Fallers. D’alta banda, Esteve comentà que els sindicats es pregunten com és possible que més de 300 empreses no tinguen un conveni que regule el sector. Davant això, l’objectiu del Gremi és tornar al règim general i intentar desplegar una estructura que puga atendre les demandes laborals. Esteve tanca la seua intervenció denunciant la falta d’implicació de la Generalitat a l’hora d’atendre les necessitats dels artistes fallers de tota la Comunitat Valenciana i demanant una major implicació del govern valencià com a garant del patrimoni.
En el seu torn María Jesús Giménez lamentà que la professió d’artista faller no estiga en el catàleg nacional de professions, no conste com a ofici. Tot i això, pensa que l’establiment dels estudis superiors de formació professional li han donat major visibilitat. Va posar en valor este cicle formatiu perquè es tracta d’una formació única al món, ja que només està a la Comunitat Valenciana. I apuntà una dada sobre la inserció laboral dels estudiants: són deu les persones eixides del cicle superior que han aconseguit muntar la seua pròpia empresa en estos sis anys i un 25 per cent les que tenen treballs relacionats amb eixos estudis.
En la seua intervenció, Inmaculada Villena parlà del procés posat en marxa per a acreditar les competències d’aquells artistes fallers que no han cursat el cicle formatiu superior i que els permet adquirir un reconeixement oficial. Un procés destinat a aquelles persones que no tenen la formació reglada, però sí l’experiència en el sector. Fins ara s’han fet dos convocatòries, els anys 2013 i 2018, en què s’han acreditat 214 i 75 persones, respectivament. Villena plantejà que l’acreditació de competències visibilitza allò que saben fer les persones i que si a estes els falta alguna part dels mòduls que integren el cicle superior, se’ls dona formació per a poder completar-la. D’esta manera, allò que ja es té acreditat permet cursar només la resta de la formació necessària per a aconseguir el títol.
A partir d’esta primera ronda s’entaulà un diàleg entre els representats de l’administració, el del Gremi d’Artistes Fallers i una de les docents del cicle superior, que va servir per a analitzar l’estat de la qüestió, assenyalar algunes mancances i trobar solucions que puguen millorar la formació pràctica dels estudiants i la seua inserció laboral, l’acreditació professional dels treballadors o la inclusió de la professió en el catàleg oficial.
Així, Ximo Esteve preguntà sobre la possibilitat que els artistes fallers que hagen de completar els mòduls que els falten per a aconseguir la titulació oficial puguen fer la formació en unes dates que s’adapten al calendari de treball dels artistes fallers. En resposta, Manuel Gomicia parlà de la possibilitat d’establir un model semipresencial de formació a distància.
Sobre l’acreditació per a aquells artistes fallers que no han cursat el cicle superior de formació professional, Inmaculada Villena explicà que els requisits són tindre tres anys d’experiència en els últims deu anys, però que els procediments tenen un nombre de places limitat, perquè és difícil constituir les comissions formades per experts en la qualificació que assessoren i avaluen. Recordà que en cada procés s’ha parlat amb el Gremi d’Artistes Fallers per a fixar el nombre de places en cada convocatòria i que, encara que es tragueren més places de les proposades pel Gremi, la demanda va ser major.
Sobre això, María Jesús Giménez plantejà el cas de moltes dones que han format part dels equips professionals de tallers familiars d’artistes fallers que han vist com se’ls ha denegat l’acreditació per no poder justificar eixa experiència laboral.
En el debat, Ximo Esteve plantejà la paradoxa que en la certificació professional no conste el nom d’artista faller quan sí que existix un títol formatiu. Sobre això, Manuel Gomicia va fer un repàs de com es va crear el títol de formació professional al voltant dels artistes fallers. Planteja que un títol es fa quan existix una qualificació, però que, després de veure el sector i les competències amb què es treballa en els tallers, no es va trobar cap qualificació d’artista faller, tot i que hi havia una voluntat de fer eixe títol. Davant d’esta situació, va explicar que es va tirar pel recte, agafant dos qualificacions que ja existien i que tenien alguns punts de contacte, completant-les amb assignatures relacionades amb els artistes fallers, però que no es corresponien a una qualificació professional. Com a conclusió, Gomicia apuntà que el títol existent s’hauria d’actualitzar, ja que hauria d’haver estar pensat en quatre mòduls, associats a quatre unitats de competència: les dos que ja existixen (relacionades de la competència professional d’escenografia) i dos més noves (associades a les competències dels artistes fallers).
Ximo Esteve reivindicà també que es reconeguera la professió en el catàleg nacional de professions i que la qualificació recollira l’artista faller. Plantejà que la instauració dels estudis ha fet que hi haja més mà d’obra en un sector que no és capaç d’absorbir-la i que el cicle superior hauria d’anar completat de més formació pràctica. Sobre això, plantejà la possibilitat que es poguera subvencionar la contractació dels estudiants per a poder donar eixa oferta formativa que complete l’ensenyament rebut en la formació professional. Eixa subvenció, segons Esteve, hauria de tindre en compte l’estacionalitat del sector, perquè la durada dels contractes no podria ser d’un any sencer, sinó que haurien de ser discontinus.
En este punt María Jesús Giménez recordà la baixa inserció laboral dels estudiants i argumentà que el problema de la manca de treball en el sector es deu a la competència deslleial entre els artistes i al treball en negre.
Sobre este aspecte, Gormicia recordà que qualsevol formació de qualsevol professió, una volta acabada, ha de completar-se amb una etapa d’aprenentatge. No és una singularitat d’este sector.
Comentà que el títol conté 400 hores de formació en empreses, però que hi hauria la possibilitat d’establir una FP dual, que ampliaria les hores de formació amb ajudes a les empreses que contracten els alumnes. Amb este sistema, el centre educatiu negocia amb les empreses el temps de formació que treballaran en empreses alternant institut i treball (amb un total de 700 hores de formació en empresa).
Arran d’això, María Jesús Giménez va subratllar que l’FP dual permet una major estabilitat de l’alumne, ja que els dos anys de pràctiques està en la mateixa empresa. I anuncià que curs que ve es posarà en marxa l’FP dual del cicle superior d’artista faller en l’institut de Benicalap.
En la ronda d’intervencions final, el president de l’Associació d’Estudis Fallers, Ricard Catalá, llançà la proposta que la Conselleria organitze, per la singularitat i responsabilitat d’esta titulació, un simposi o jornades, amb un treball previ, per a aprofundir en totes les qüestions plantejades al llarg del debat. Catalá comentà que el fet que el títol d’artista faller siga superior (com ho són els estudis universitaris) li dona un estatus important en el marc dels estudis superiors europeus. Per esta raó, plantejà Catalá, el sector professional, el Gremi, ha de cuidar la titulació i els artistes han d’assumir la funció de tutors en pràctiques.
Les intervencions de les dos sessions de les converses Les Falles, a la Nau es poden consultar en Twitter, amb l’etiqueta #FallesNau, i s’arreplegaran en un dossier especial del pròxim número de la Revista d’Estudis Fallers, que es publicarà el març de 2020.
Informació i fotografíes: Associació Estudis Fallers