Experts plantegen la necessitat d’un reconeixement oficial de la professió per part de les administracions
El dilluns 2 de desembre tingué lloc la primera sessió de les Converes Les Falles, a la Nau d’enguany, titulada "L’artista faller: una professió reconeguda?". Les aules de l’edifici de La Nau van reunir l’historiador Iván Esbrí, el professor de la Universitat Cardenal Herrera Jesús I. Catalá i la directora del Museu de l’Artista Faller, Pilar Luna, moderats per Toni Colomina.
Jesús I. Catalá va ser el primer a intervindré, fent una introducció en què va reflexionar sobre què és una professió, destacant que no és un ofici, però que el fet de no ser un professional implica ser millor o pitjor treballador. Una professió requereix una formació reglada, va explicar Catalá, un marc legal, un sentit de pertinença a un col·lectiu i una ètica compartida. Catalá va concloure la seua intervenció inicial preguntant si als artistes fallers els val la pena ser professionals.
L’historiador Esbrí, per la seua part, va fer un recorregut per les etapes per les quals ha passat l’ofici d’artista faller i com la introducció del cartó pedra, va suposar un canvi en l’ofici, ja que els artistes començaren a ser una indústria amb la compravenda de motles i això feia que els tallers foren més rendibles.
L’artista Pilar Luna, va realçar l’ofici fent una retrospectiva de l’evolució de l’associacionisme dels artistes fallers des que es van associar per primera vegada en els anys trenta fins hui en dia. Parlant de la singularitat de l’ofici i de les tècniques tradicionals i l’evolució, va demanar protecció oficial per a salvaguardar-lo.
A la pregunta llançada pel moderador sobre si els artistes fallers tenen els elements que articulen que se’ls puga considerar com una professió, Catalá va respondre que hi veu un problema conceptual, ja que "dins de l’ofici hi ha un ventall de professionals diferents que es dediquen a fer falles com a ofici".
Va reiterar que s’ha de plantejar si els paga la pena eixe distintiu de professionalització. Catalá, insistí que "és poc adient considerar-se professional sent artista" pel que fa a la independència de la creativitat d’este.
El concepte romàntic d’artista, assenyalà Esbrí, potser està renyit amb el concepte de professionalització. Però "és l’administració qui obliga a etiquetar-te com a professional. Depenent de la inspecció, un artista faller podrà estar adscrit a un conveni o un altre, a un epígraf de l’IAE o un altre", conclogué Esbrí.
D’altra banda, es va comentar la diversitat d’oficis que agrupa l’activitat d’artista faller, així com que el cicle formatiu d’artista faller i escenografia és un mitjà per a realitzar l’activitat, no un fi en si mateix.
Parlant d’esta titulació, es va comentar que, mentre que per al sector educatiu públic sí que es reconeix l’existència de la professió, per a altres sectors públics, com el tributari, no, i que tenir-la reconeguda oficialment en l’administració pública seria necessari per a poder tenir un conveni col·lectiu més adequat a les seues necessitats.
Luna, per la seua part, explicà que estos últims anys s’està treballant per aconseguir un conveni exclusiu. Esbrí continua amb eixa reivindicació explicant que els convenis com el de fuster no s’ajusten a les necessitats dels artistes. "Hi ha un marc legal pel que fa a la formació però no al tema professional", indicà Catalá.
En el torn de paraula del públic, el president de l’Associació d’Estudis Fallers, Ricard Catalá, apunta que l’ofici d’artista faller és un treball estacional, fet que obliga els artistes a buscar altres opcions en diferents àmbits creatius, fet que s’ha de veure com una oportunitat.
Finalment, l’artista fallera Marisa Falcó assenyalà que l’ofici sempre s’ha vist amenaçat i que va ser necessari crear la formació, però que encara no existeix l’ofici d’artista faller en el catàleg de professions. Espera que arribe el dia que les autoritats i fallers comencen a lluitar per eixe reconeixement.
A manera de conclusió es plantegen les qüestions a tractar en la pròxima jornada, entre estes si els artistes volen ser reconeguts i aquells aspectes de l’ofici que cal definir. Com a colofó, Luna va subratllar que "la professionalització canvia el títol però no l’essència del treball".
El pròxim dijous dia 5 tindrà lloc la segona part d’estes converses a l’edifici de La Nau, davall el títol "La invisibilitat d’una professió", amb la participació de Ximo Esteve, secretari general del Gremi d’Artistes Fallers; María Jesús Giménez Pinto, professora de l’FP d’Artista Faller i Escenografies; Inmaculada Villena Cuartero, cap de la Secció de la Subdirecció General de Formació Professional per a l’Ocupació de la Direcció General d’Ocupació i Formació, i Manuel Gomicia, director general de Formació Professional i Ensenyaments de Règim Especial, moderats per Mar Piquer, documentalista.
Informació i fotografía: Associació d´Estudis Fallers